Abstract: L'interès pel desenvolupament de serveis d'accessibilitat per facilitar l'accés a l'contingut audiovisual a persones amb dificultats de lectura i aprenentatge ha augmentat en els últims anys. Un exemple és l'atenció acadèmica que està rebent la Lectura Fàcil (LF). Si bé la LF ha demostrat facilitar l'accés a persones amb dificultats de lectura i aprenentatge en la comunicació escrita, el seu ús en formats multimodals com els audiovisuals és encara escàs. L'objectiu d'aquesta tesi és promoure la creació de contingut audiovisual fàcil de llegir i entendre. A aquest propòsit es va plantejar la següent pregunta: És possible utilitzar la Lectura Fàcil per simplificar contingut audiovisual i així fer-lo més accessible per a les persones amb dificultats de lectura i aprenentatge? La tesi abasta cinc publicacions revisades per parells. L'enfocament és aplicat, i el tema es situa dins de la branca aplicada dels Estudis de Traducció. En aquesta línia, els serveis d'accessibilitat proposats s'estudien considerant el contingut i la tecnologia. És a dir, en la investigació es té en compte que no només el contingut ha de ser fàcil de llegir i entendre, sinó també l'accés a l'servei i el seu funcionament. La metodologia és aplicada (Saldanha i O'Brien, 2014; Williams i Chesterman, 2002). Com a tal, s'utilitzen conceptes i coneixements derivats de la traducció audiovisual i la simplificació textual en l'estudi de la hipòtesi formulada: El contingut audiovisual simplificat segons els principis de la LF és més fàcil de llegir i entendre per a persones amb dificultats de lectura i aprenentatge. L'Article 1 investiga la funció de la LF com a servei d'accessibilitat. L'Article 2 analitza les conseqüències d'integrar els principis de la LF en processos de creació existents prenent com a exemple l'audiodescripció. Finalment, en l'article 3 estudia a la LF dins de la traducció audiovisual per tal de classificar aquest tipus de traduccions segons la classificació semiòtica proposta d'Henrik Gottlieb (2005). Els dos últims articles són estudis de cas amb una sola unitat d'investigació (Williams i Chesterman, 2002). En l'article 4 s'identifiquen paràmetres de LF per crear subtítols. En l'article 5 s'investiga la recepció d'aquests subtítols fàcils per persones amb dificultats de lectura i aprenentatge. Les conclusions obtingudes indiquen que els principis de la LF poden usar-se per a generar contingut audiovisual que sigui més accessible per a persones amb dificultats de lectura i aprenentatge. Els resultats també indiquen que el contingut semàntic i semiòtic d'aquests serveis pot diferir de vegades de el contingut dels serveis d'accessibilitat estàndard. Finalment, a l'considerar productes digitals, els serveis d'accessibilitat fàcils han de complir les normes WCAG. El fet d'haver qualificat aquesta tesi de contribució inicial en àmbit dels serveis d'accessibilitat fàcils comporta que les conclusions extretes no puguin considerar-se concloents. Això no obstant, es considera que els procediments i pràctiques descrits poden traslladar-se a casos similars i fomentar així el desenvolupament de serveis d'accessibilitat fàcils multimodals.
Abstract: El interés por el desarrollo de servicios de accesibilidad para facilitar el acceso al contenido audiovisual a personas con dificultades de lectura y aprendizaje ha aumentado en los últimos años. Un ejemplo es la atención académica que está recibiendo la Lectura Fácil (LF). Si bien la LF ha demostrado facilitar el acceso a personas con dificultades de lectura y aprendizaje en la comunicación escrita, su uso en formatos multimodales como los audiovisuales es aún escaso. El objetivo de esta tesis es promover la creación de contenido audiovisual fácil de leer y entender. A este propósito se planteó la siguiente pregunta: ¿Es posible usar la Lectura Fácil para simplificar contenido audiovisual y así hacerlo más accesible para las personas con dificultades de lectura y aprendizaje? La tesis abarca cinco publicaciones revisadas por pares. El enfoque es aplicado, y el tema se ubica dentro de la rama aplicada de los Estudios de Traducción. En esta línea, los servicios de accesibilidad propuestos se estudian considerando el contenido y la tecnología. Es decir, en la investigación se tiene en cuenta que no solo el contenido debe ser fácil de leer y entender, sino también el acceso al servicio y su funcionamiento. La metodología es aplicada (Saldanha y O'Brien, 2014; Williams y Chesterman, 2002). Como tal, se utilizan conceptos y conocimientos derivados de la traducción audiovisual y la simplificación textual en el estudio de la hipótesis formulada: El contenido audiovisual simplificado según los principios de la LF es más fácil de leer y entender para personas con dificultades de lectura y aprendizaje. El Artículo 1 investiga la función de la LF como servicio de accesibilidad. El Artículo 2 analiza las consecuencias de integrar los principios de la LF en procesos de creación existentes tomando como ejemplo la audiodescripción. Por último, en el Artículo 3 se estudia a la LF dentro de la traducción audiovisual con el fin de clasificar este tipo de traducciones según la clasificación semiótica propuesta de Henrik Gottlieb (2005). Los dos últimos artículos son estudios de caso con una sola unidad de investigación (Williams y Chesterman, 2002). En el Artículo 4 se identifican parámetros de LF para crear subtítulos. En el Artículo 5 se investiga la recepción de dichos subtítulos fáciles por personas con dificultades de lectura y aprendizaje. Las conclusiones obtenidas indican que los principios de la LF pueden usarse para generar contenido audiovisual que sea más accesible para personas con dificultades de lectura y aprendizaje. Los resultados también señalan que el contenido semántico y semiótico de estos servicios puede diferir a veces del contenido de los servicios de accesibilidad estándar. Por último, al considerarse productos digitales, los servicios de accesibilidad fáciles deben cumplir las normas WCAG. El hecho de haber calificado esta tesis de contribución inicial en ámbito de los servicios de accesibilidad fáciles conlleva que las conclusiones extraídas no puedan considerarse concluyentes. No obstante, se considera que los procedimientos y prácticas descritos pueden trasladarse a casos similares y fomentar así el desarrollo de servicios de accesibilidad fáciles multimodales.
The development of access services that provide a way to overcome cognitive barriers in audiovisual communication is gaining momentum. One example is the academic attention that some text simplification methods, such as Easy-to-Read (E2R), have received in the last few years. While it has been shown that E2R has enabled access for persons with reading and learning difficulties in written communication, its realisation in multimodal formats, like audiovisual contexts, is lagging. This PhD thesis aims to develop an Easy-to-Read audiovisual content by investigating the following research question: can Easy-to-Read be used to simplify audiovisual content to make it more accessible for people with reading and learning difficulties? The PhD encompasses five, peer-reviewed publications. The research conducted has been labelled as applied research within the applied branch of translation studies. In this sense, the thesis considers access services as a whole (content and technology). In other words, it approaches the proposed easy access services by considering that the AV content needs to be Easy-to-Read as well as the ease of access to the service and its operation on the whole. The methodology has been categorised as applied research (Saldanha & O’Brien, 2014; Williams & Chesterman, 2002). As such, it borrows concepts and outputs from the fields of audiovisual translation and text simplification to test the hypothesis stated: that E2R-simplified AV content is easier to read and understand by persons with reading and learning difficulties. The first three articles draw their conclusion from secondary data. By doing this, the following expectations were set: gaining a deeper understanding about Easy-to-Read as an access service (Article 1), and the effects of adding a layer of E2R to existing workflows in the case of audio descriptions (Article 2). For its part, Article 3 aimed to classify E2R as translations within the AVT landscape by drawing upon Gottlieb’s (2005) semiotic classification. Conversely, the last two articles are case studies with a single unit of investigation (Williams & Chesterman, 2002). The fact that the case studies were carried out towards the end of the PhD allowed for additional insight. These included how to identify parameters for creating subtitles (Article 4), and how such Easy-to-Read subtitles are received by end-users with reading and learning difficulties (Article 5). Overall, the conclusions indicate that text simplification recommendations taken from Easy-to-Read can be used to generate audiovisual content that is accessible for audiences with reading and learning difficulties. Such new E2R access services may render the message by using equivalent or different semantic material than their standard counterparts (e.g., subtitles, audio descriptions). Likewise, sometimes E2R access services may differ semiotically from standard access services. Lastly, as digital products, E2R access services ought to be WCAG-compliant. Lastly, this thesis has been labelled as an initial contribution to the field of Easy-to-Read audiovisual content. Though the conclusions withdrawn cannot be regarded as conclusive, the procedures and practices described can be transferred to similar cases and, thus, foster and facilitate the development of easy multimode access services.
_0.png)
Processing Request
No Comments.