Abstract: La recerca examina l'obra literària i filosòfica de Stanislaw Lem en correspondència amb la perspectiva teòrica de l'Escola de Frankfurt, per a evidenciar les diferents afinitats entre la literatura de Ciència-ficció (CF) proposta per l'autor i els postulats de la Teoria Crítica. Convergències no sols d'ordre temàtic, atès que en les principals troballes de l'estudi s'argumenta que comparteixen l'establiment d'un objectiu comú, la configuració d'una metodologia pròpia, el desenvolupament d'un contingut, un estil i una praxi determinada. Propostes que, d'acord, estan situades en el convuls context sociopolític d'Europa Central i Oriental enmig de la postguerra, en plena expansió del totalitarisme, característiques que en conjugar-se les fa úniques enfront d'altres models de pensament. D'aquesta manera, la ficció de Lem, igual que la Teoria Crítica, són enteses com un gènere en si mateixes, de caràcter especulatiu, per la seva naturalesa intrínseca que escapa a simples etiquetes. En primer lloc, quant a l'objectiu, van buscar consolidar una posició de provocació i desobediència enfront dels patrons de pensament modern, marcats per la tendència empírica, analítica i positivista del pensament occidental. Amb això van fundar una mirada heterogènia, interdisciplinària, crítica, oberta a contradiccions, de refutacions permanents, dinàmica, amb elements diferenciadors que les van posicionar com un gènere propi, singular enfront d'altres apostes teòriques. Són abans de res una crítica de la societat capitalista avançada, als motlles ideològics totalizantes, el seu propòsit és emancipador i aspiren a l'autorealització de l'home. En l'aspecte metodològic, són altament especulatives, aquest caràcter constitueix un element essencial de la seva raó pràctica i, en conseqüència, de la seva metodologia. D'aquesta manera, la Teoria Crítica i la CF de Stanislaw, es constitueixen com un esforç interdisciplinari per fundar dos projectes complementaris, la primera aspira a desenvolupar una teoria social integral que pot enfrontar-se als problemes socials i polítics resultants del capitalisme i la segona es converteix en una aposta estètica per a pensar aquests mateixos conflictes d'ordre sociopolític en diferents escenaris ficcionales, així es fa possible repensar la pròpia realitat a partir d'una natural extrapolació. Amb això es busca manifestar l'emergència d'una nova perspectiva per a estudiar l'aposta estètica de l'escriptor, innovadora en el context dels estudis literaris actuals, que s'enuncia en l'estudi com una Lemología Crítica. Així, la tesi doctoral és una aproximació a la configuració d'una nova Lemología i aconsegueix establir els primers fonaments en el seu estatus teòric i pràctic. Es va determinar, amb base en les exhaustives troballes documentals, que les tipologies lemológicas predominants sobre l'anàlisi de la narrativa i el projecte filosòfic de Stanislaw, desenvolupades entre 1965 i 2017, a saber: Lemología descriptiva, Lemología analítica, Lemología comparativa-predictiva, Lemología aplicada, no aconsegueixen dimensionar la seva proposta sociopolítica, és més defugen el projecte genuí i el plantejament original de l'escriptor, en eludir un aspecte clau que unifica i enriqueix les diferents mirades. Aquest es fonamenta en l'interès de l'autor per una literatura de CF interdisciplinària, amb vocació emancipadora, que dialoga amb el marxisme crític occidental, disposició anàloga de l'Escola de Frankfurt. Per a arribar a aquesta conclusió, va ser necessari analitzar la perspectiva teòrica d'aquesta Escola, que pel seu caràcter global i heterogeni es va delimitar a una aproximació -donada la complexitat i extensió que requereix el seu estudi- en cinc enfocaments qualitatius claus: sociopolític, psicosocial, sociocultural, antropològic i comunicatiu. En definitiva, s'estableix una nova perspectiva teòric pràctica per a estudiar l'obra de Stanislaw, enunciada com una Lemología Crítica, que serà desenvolupada per nous investigadors interessats en la proposta de l'autor polonès.
Abstract: La investigación examina la obra literaria y filosófica de Stanislaw Lem en correspondencia con la perspectiva teórica de la Escuela de Frankfurt, para evidenciar las distintas afinidades entre la literatura de Ciencia Ficción (CF) propuesta por el autor y los postulados de la Teoría Crítica. Convergencias no solo de orden temático, dado que en los principales hallazgos del estudio se argumenta que comparten el establecimiento de un objetivo común, la configuración de una metodología propia, el desarrollo de un contenido, un estilo y una praxis determinada. Propuestas que, en consonancia, están ubicadas en el convulso contexto sociopolítico de Europa Central y Oriental en medio de la posguerra, en pleno auge del totalitarismo, características que al conjugarse las hace únicas frente a otros modelos de pensamiento. De esta manera, la ficción de Lem, al igual que la Teoría Crítica, son entendidas como un género en sí mismas, de carácter especulativo, por su naturaleza intrínseca que escapa a simples etiquetas. En primer lugar, en cuanto al objetivo, buscaron consolidar una posición de provocación y desobediencia frente a los patrones de pensamiento moderno, marcados por la tendencia empírica, analítica y positivista del pensamiento occidental. Con ello fundaron una mirada heterogénea, interdisciplinar, crítica, abierta a contradicciones, de refutaciones permanentes, dinámica, con elementos diferenciadores que las posicionaron como un género propio, singular frente a otras apuestas teóricas. Son ante todo una crítica de la sociedad capitalista avanzada, a los moldes ideológicos totalizantes, su propósito es emancipador y aspiran a la autorrealización del hombre. En el aspecto metodológico, son altamente especulativas, este carácter constituye un elemento esencial de su razón práctica y, en consecuencia, de su metodología. De esta manera, la Teoría Crítica y la CF de Stanislaw, se constituyen como un esfuerzo interdisciplinar por fundar dos proyectos complementarios, la primera aspira a desarrollar una teoría social integral que puede enfrentarse a los problemas sociales y políticos resultantes del capitalismo y la segunda se convierte en una apuesta estética para pensar estos mismos conflictos de orden sociopolítico en distintos escenarios ficcionales, así se hace posible repensar la propia realidad a partir de una natural extrapolación. Con ello se busca manifestar la emergencia de una nueva perspectiva para estudiar la apuesta estética del escritor, innovadora en el contexto de los estudios literarios actuales, que se enuncia en el estudio como una Lemología Crítica. Así, la tesis doctoral es una aproximación a la configuración de una nueva Lemología y logra establecer los primeros cimientos en su estatus teórico y práctico. Se determinó, con base en los exhaustivos hallazgos documentales, que las tipologías lemológicas predominantes sobre el análisis de la narrativa y el proyecto filosófico de Stanislaw, desarrolladas entre 1965 y 2017, a saber: Lemología descriptiva, Lemología analítica, Lemología comparativa-predictiva, Lemología aplicada, no logran dimensionar su propuesta sociopolítica, es más soslayan el proyecto genuino y el planteamiento original del escritor, al eludir un aspecto clave que unifica y enriquece las diferentes miradas. Este se fundamenta en el interés del autor por una literatura de CF interdisciplinar, con vocación emancipadora, que dialoga con el marxismo crítico occidental, disposición análoga de la Escuela de Frankfurt. Para llegar a esta conclusión, fue necesario analizar la perspectiva teórica de esta Escuela, que por su carácter global y heterogéneo se delimitó a una aproximación -dada la complejidad y extensión que requiere su estudio- en cinco enfoques cualitativos claves: sociopolítico, psicosocial, sociocultural, antropológico y comunicativo. En definitiva, se establece una nueva perspectiva teórico práctica para estudiar la obra de Stanislaw, enunciada como una Lemología Crítica, que será desarrollada por nuevos investigadores interesados en la propuesta del autor polaco.
The research examines the literary and philosophical work of Stanislaw Lem in correspondence with the theoretical perspective of the Frankfurt School, in order to evidence the different affinities between the Science Fiction (SF) literature proposed by the author and the postulates of Critical Theory. Convergences not only of thematic order, since in the main findings of the study it is argued that they share the establishment of a common objective, the configuration of their own methodology, the development of a content, a style and a certain praxis. Proposals that, accordingly, are located in the convulsive sociopolitical context of Central and Eastern Europe in the midst of the postwar period, at the height of totalitarianism, characteristics that, when combined, make them unique in comparison with other models of thought. In this way, Lem's fiction, as well as Critical Theory, are understood as a genre in themselves, of a speculative nature, due to their intrinsic nature that escapes simple labels. In the first place, in terms of objective, they sought to consolidate a position of provocation and disobedience against the patterns of modern thought, marked by the empirical, analytical and positivist tendency of Western thought. With this, they founded a heterogeneous, interdisciplinary, critical, open to contradictions, of permanent refutations, dynamic, with differentiating elements that positioned them as a genre of their own, singular against other theoretical bets. They are above all a critique of advanced capitalist society, of totalizing ideological molds, their purpose is emancipatory and they aspire to the self-realization of man. In the methodological aspect, they are highly speculative, this character constitutes an essential element of their practical reason and, consequently, of their methodology. In this way, Critical Theory and Stanislaw's CF, are constituted as an interdisciplinary effort to found two complementary projects, the first aspires to develop an integral social theory that can face the social and political problems resulting from capitalism and the second becomes an aesthetic bet to think these same conflicts of socio-political order in different fictional scenarios, thus making it possible to rethink reality itself from a natural extrapolation. With this, we seek to manifest the emergence of a new perspective to study the writer's aesthetic wager, innovative in the context of current literary studies, which is enunciated in the study as a Critical Lemology. Thus, the doctoral thesis is an approach to the configuration of a new Lemology and manages to establish the first foundations in its theoretical and practical status. It was determined, based on the exhaustive documentary findings, that the predominant Lemological typologies on the analysis of Stanislaw's narrative and philosophical project, developed between 1965 and 2017, namely: Descriptive Lemology, Analytical Lemology, Comparative-Predictive Lemology, Applied Lemology, fail to dimension his socio-political proposal, moreover they elude the genuine project and the original approach of the writer, by eluding a key aspect that unifies and enriches the different looks. This is based on the author's interest in an interdisciplinary CF literature, with an emancipatory vocation, in dialogue with Western critical Marxism, an analogous disposition of the Frankfurt School. To reach this conclusion, it was necessary to analyze the theoretical perspective of this School, which due to its global and heterogeneous character was delimited to an approach -given the complexity and extension that its study requires- in five key qualitative approaches: sociopolitical, psychosocial, sociocultural, anthropological and communicative. In short, a new theoretical and practical perspective is established to study Stanislaw's work, enunciated as a Critical Lemology, which will be developed by new researchers interested in the Polish author's proposal.
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
_0.png)
Processing Request
No Comments.