Item request has been placed! ×
Item request cannot be made. ×
loading  Processing Request

Effects of organic and mineral nitrogen fertilization of maize in irrigated Mediterranean environments

Item request has been placed! ×
Item request cannot be made. ×
loading   Processing Request
  • Additional Information
    • Contributors:
      Lloveras Vilamanyà, Jaume; Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal
    • Publication Information:
      Universitat de Lleida
    • Publication Date:
      2018
    • Collection:
      Universitat de Lleida: Repositori Obert UdL
    • Subject Terms:
      63
    • Abstract:
      És molt freqüent que el panís rebi dosis de N de font orgànica o mineral molt superiors a les que el conreu pot extreure, pràctica que pot agreujar la problemàtica de la contaminació dels aqüífers amb nitrats, afectar la rendibilitat econòmica del conreu i també causar contaminació del sòl per acumulació de metalls pesants. La dosi de 200 kg N mineral ha-1 va esser la que a llarg termini va permetre obtenir màxims rendiments de gra (~14 Mg ha-1), una eficiència de l'ús del N major del 80%, i uns continguts de N residual moderats. Aquesta dosi al seu torn coincideix amb el màxim permès a la zona d'estudi, una zona designada com a vulnerable a la contaminació per nitrats segons la legislació vigent. Després de dotze anys d'aplicacions continuades de purins de porc, a una dosi de 50 m3 ha-1 any-1 , es va detectar un increment del contingut de Cu i Zn del sòl, encara que les concentracions van estar molt per sota de les considerades fitotòxiques o les no autoritzades per la legislació vigent. Tant la fertilització amb N mineral, purí de porc i fem de vaquí de llet acompanyada d'una incorporació al sòl dels residus de collita, va resultar en increments dels nivells de carbó orgànic del sòl en els primers 30 cm, indicant que contribueixen al manteniment o millora de la qualitat del sòl. ; Es muy frecuente que el maíz reciba dosis de N de fuente orgánica o mineral muy superiores a las que el cultivo pueda extraer, práctica que puede agravar la problemática de la contaminación de los acuíferos con nitratos, afectar a la rentabilidad económica del cultivo y también causar contaminación del suelo por acumulación de metales pesados. La dosis de 200 kg N mineral ha-1, fue la que a largo plazo permitió máximos rendimientos de grano (~14 Mg ha-1), una eficiencia del uso del N mayor del 80%, y unos contenidos de N residual moderados. Esta dosis a su vez coincide con las aplicaciones máximas de N permitidas en la zona de estudio, una zona designada como vulnerable a la contaminación por nitratos según la legislación vigente. ...
    • Relation:
      https://hdl.handle.net/10803/461937
    • Online Access:
      https://hdl.handle.net/10803/461937
    • Rights:
      ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ; info:eu-repo/semantics/openAccess
    • Accession Number:
      edsbas.D13F7435