Abstract: [spa] La presente tesis doctoral analiza la calidad de vida de las personas adultas con dislexia, una población que, si bien ha sido objeto de atención en el ámbito académico en los últimos años, sigue estando insuficientemente representada en los estudios cualitativos centrados en su bienestar subjetivo y en su experiencia vital desde una perspectiva integral. A través de un abordaje cualitativo basado en entrevistas en profundidad, se exploran las vivencias de nueve personas adultas diagnosticadas en diferentes momentos de su vida, revelando un entramado de experiencias marcadas por el sufrimiento emocional, la falta de apoyos estructurales, y una lucha constante por la autoaceptación y el reconocimiento. Lejos de limitarse a las dificultades académicas tradicionales, los resultados muestran que la dislexia en la adultez atraviesa todas las dimensiones de la calidad de vida: desde el bienestar psicológico, social y económico, hasta aspectos ambientales y físicos, incluyendo la somatización del estrés vivido durante años. El estudio identifica cinco grandes temas emergentes: Afectación Emocional, Apoyo Social, Adaptaciones Cotidianas, Entorno Laboral y Educativo, y Perspectiva y Futuro. Estos temas se entrecruzan en los relatos de las personas participantes, reflejando trayectorias marcadas por esfuerzos de adaptación, sufrimiento poco visibilizado y una demanda constante de mayor justicia social. Una de las aportaciones más relevantes de esta tesis es la integración crítica entre los marcos teóricos clásicos de la calidad de vida (Organización Mundial de la Salud, 1995; Felce y Perry, 1995) y los hallazgos empíricos derivados del análisis de los testimonios de personas adultas con dislexia. La investigación no solo corrobora dimensiones ampliamente descritas en la literatura, sino que también las expande, poniendo de relieve fenómenos como el papel transversal del apoyo social, el impacto físico del estrés prolongado o la necesidad de políticas inclusivas que acompañen la trayectoria vital en todas sus etapas. Esta tesis plantea la necesidad de abordar la dislexia desde una perspectiva estructural, interseccional y basada en derechos. Reconocer el sufrimiento cotidiano de quienes han sido históricamente invisibilizados constituye un paso esencial hacia la construcción de entornos inclusivos. Dar voz a los adultos con dislexia no es únicamente una contribución académica, sino también un compromiso ético con la transformación social.
Abstract: [eng] This doctoral thesis analyzes the quality of life of adults with dyslexia, a group that, although increasingly addressed in academic literature in recent years, remains underrepresented in qualitative studies focusing on subjective well-being and lived experience from a holistic perspective. Through a qualitative approach based on in-depth interviews, the study explores the experiences of nine adults diagnosed with dyslexia at different stages of their lives, revealing a network of experiences marked by emotional distress, lack of structural support, and a continuous struggle for self-acceptance and recognition. Far from being limited to traditional academic difficulties, the results show that dyslexia in adulthood affects all dimensions of quality of life: from psychological, social and economic well- being to environmental and physical aspects, including the somatisation of stress accumulated over the years. The study identifies five major emerging themes: emotional impact, social support, everyday adaptations, educational and work environment, and future perspective. These themes are interwoven in the participants' narratives, reflecting life trajectories shaped by adaptation efforts, invisible suffering, and a persistent demand for greater social justice. One of the most significant contributions of this thesis is the critical integration of classical theoretical frameworks on quality of life (World Health Organization, 1995; Felce y Perry, 1995) with the empirical findings derived from the analysis of adult participants’ testimonies. The research not only confirms dimensions widely described in the literature but also expands them by highlighting phenomena such as the transversal role of social support, the physical impact of prolonged stress, and the need for inclusive policies that accompany individuals throughout their life course. This thesis advocates for the need to address dyslexia from a structural, intersectional and rights-based perspective. Acknowledging the daily suffering of those who have historically been rendered invisible is a crucial step towards building truly inclusive environments. Giving voice to adults with dyslexia is not merely an academic contribution, but also an ethical commitment to social transformation.
[cat] La present tesi doctoral analitza la qualitat de vida de les persones adultes amb dislèxia, un col·lectiu que, tot i haver estat objecte d’atenció en l’àmbit acadèmic els darrers anys, continua poc representat en els estudis qualitatius centrats en el seu benestar subjectiu i en l’experiència vital des d’una perspectiva integral. Mitjançant un enfocament qualitatiu basat en entrevistes en profunditat, s’exploren les vivències de nou persones adultes diagnosticades en diferents moments de la seva vida, revelant un entramat d’experiències marcades pel patiment emocional, la manca de suports estructurals i una lluita constant per l’autoacceptació i el reconeixement. Lluny de limitar-se a les dificultats acadèmiques tradicionals, els resultats mostren que la dislèxia en l’edat adulta travessa totes les dimensions de la qualitat de vida: des del benestar psicològic, social i econòmic fins a aspectes ambientals i físics, inclosa la somatització de l’estrès viscut durant anys. L’estudi identifica cinc grans temes emergents: afectació emocional, suport social, adaptacions quotidianes, entorn educatiu i laboral, i perspectiva de futur. Aquests temes s’entrecreuen en els relats de les persones participants, reflectint trajectòries marcades per esforços d’adaptació, patiment poc visibilitzat i una demanda constant de major justícia social. Una de les aportacions més rellevants d’aquesta tesi és la integració crítica entre els marcs teòrics clàssics sobre la qualitat de vida (Organització Mundial de la Salut, 1995; Felce y Perry, 1995) i les troballes empíriques derivades de l’anàlisi dels testimonis de persones adultes amb dislèxia. La recerca no només corrobora dimensions àmpliament descrites a la literatura, sinó que també les amplia, posant de relleu fenòmens com el paper transversal del suport social, l’impacte físic de l’estrès prolongat o la necessitat de polítiques inclusives que acompanyin la trajectòria vital en totes les seves etapes. Aquesta tesi planteja la necessitat d’abordar la dislèxia des d’una perspectiva estructural, interseccional i centrada en els drets. Reconèixer el patiment quotidià de qui ha estat històricament invisibilitzat constitueix un pas essencial cap a la construcció d’entorns inclusius. Donar veu a les persones adultes amb dislèxia no és únicament una aportació acadèmica, sinó també un compromís ètic amb la transformació social.
Doctorat en Educació
Processing Request
No Comments.