Abstract: Introducció: L’envelliment de la població esdevindrà un dels primers problemes de salut pública al món; intrínsec al procés d’envelliment es situa la fragilitat. Tant l’envelliment com la fragilitat requereixen respostes individuals donada la seva complexitat, i el procés d’alta hospitalària de les persones grans fràgils, és un punt d’inflexió en la trajectòria dins del sistema sanitari. Aquesta situació comporta la necessitat d’elaborar estratègies d’atenció dirigides a aquest grup de població per oferir una atenció centrada en la persona. Donada la complexitat del problema s’ha proposat l’abordatge disruptiu incorporant la visió de tots els grups d’interès i l’elaboració d’una proposta que doni resposta a les seves necessitats. Objectiu: Dissenyar un procés d’alta hospitalària a domicili per a persones grans fràgils incorporant la visió de professionals i pacients, adaptant l’atenció en funció de les necessitats individuals. Material i mètodes: Disseny d'abordatge mixt estructurat a partir de la metodologia de Design Thinking, i dividit en tres fases. A la primera es busca entendre el problema en profunditat, mitjançant entrevistes semiestructurades. La segona fase inclou l'anàlisi de dades quantitatives i la realització de grups focals per identificar la cadena de valor del procés. Finalment s'elabora una via clínica d'atenció a pacients fràgils donats d'alta i amb destí a domicili. Resultats: S'identifiquen els aspectes importants pels pacients fràgils, relatius al seu procés d'alta, destacant l'abordatge de la incertesa, l'educació terapèutica i la comunicació directa entre diferents nivells assistencials. Es defineixen els PROMs i els PREMs que cal incloure a l'avaluació dels pacients grans fràgils. S'elabora un model d'alta contemplant els aspectes identificats com a rellevants. Conclusió: La transició a domicili precisa d'una atenció individualitzada per donar resposta a problemes complexos i necessitats diferents. És necessari incloure la incertesa en l'abordatge del procés d'alta dels pacients grans fràgils i respondre a les seves necessitats segons la situació vivencial de la malaltia. L'educació terapèutica s'ha d'adaptar al nivell d'alfabetització en salut i a cada situació individual.
Abstract: Introducción: El envejecimiento de la población se convertirá en uno de los primeros problemas de salud pública en el mundo, intrínseco al proceso de envejecimiento se sitúa la fragilidad. Tanto el envejecimiento como la fragilidad requieren respuestas individuales dada su complejidad, y el proceso de alta hospitalaria de las personas mayores frágiles, es un punto de inflexión en la trayectoria dentro del sistema sanitario. Esta situación conlleva la necesidad de elaborar estrategias de atención dirigidas a este grupo de población para poder ofrecer una atención centrada en la persona. Dada la complejidad del problema se ha propuesto el abordaje disruptivo incorporando la visión de todos los grupos de interés y la elaboración de una propuesta que dé respuesta a sus necesidades. Objetivo: Diseñar un proceso de alta hospitalaria a domicilio para personas mayores frágiles incorporando la visión de profesionales y pacientes adaptando la atención en función de las necesidades individuales. Material y métodos: Diseño de abordaje mixto estructurado a partir de la metodología de Design Thinking, dividido en tres fases. En la primera se busca entender el problema en profundidad, mediante entrevistas semiestructuradas. La segunda fase incluye el análisis de datos cuantitativos y la realización de grupos focales para identificar la cadena de valor del proceso. Finalmente se elabora una vía clínica de atención a pacientes frágiles dados de alta y con destino a domicilio. Resultados: Se identifican los aspectos importantes para los pacientes frágiles, relativos a su proceso de alta, destacando el abordaje de la incertidumbre, la educación terapéutica y la comunicación directa entre diferentes niveles asistenciales. Se definen los PROMs y los PREMs que hay que incluir en la evaluación de los pacientes mayores frágiles. Se elabora un modelo de alta contemplando los aspectos identificados como relevantes. Conclusión: La transición a domicilio precisa de una atención individualizada para dar respuesta a problemas complejos y necesidades diferentes. Es necesario incluir la incertidumbre en el abordaje del proceso de alta de los pacientes mayores frágiles y responder a sus necesidades según la situación vivencial de la enfermedad. La educación terapéutica debe adaptarse al nivel de alfabetización en salud y a cada situación individual.
Introduction: Population aging will become one of the first public health problems in the world, intrinsic to the aging process is frailty. Both ageing and frailty require individual responses given their complexity, and the process of discharging frail elderly people from hospital is a turning point in the trajectory within the health system. This situation entails the need to develop care strategies aimed at this population group to offer person-centred care. Given the complexity of the problem, a disruptive approach has been proposed, incorporating the vision of all stakeholders and develop a proposal that responds to their needs. Objective: To design a home hospital discharge process for frail elderly people, incorporating the vision of professionals and patients, adapting care according to individual needs. Material and methods: Mixed approach design structured from the Design Thinking methodology, divided into three phases. The first seeks to understand the problem in depth, through semi-structured interviews. The second phase includes the analysis of quantitative data and the conduct of focus groups to identify the value chain of the process. Finally, a clinical route of care for fragile patients discharged and destined for home is developed. Results: The important aspects for frail patients related to their discharge process are identified, highlighting the approach to uncertainty, therapeutic education, and direct communication between different levels of care. The PROMs and PREMs to be included in the evaluation of frail older patients are defined. A discharge model is drawn up considering the aspects identified as relevant. Conclusion: The transition to home requires individualized attention to respond to complex problems and different needs. It is necessary to include uncertainty in the approach to the discharge process of frail elderly patients and to respond to their needs according to the experience of the disease. Therapeutic education must be adapted to the level of health literacy and to each individual situation.
Processing Request
No Comments.