Quines runes ens esperen. Tres filosofies de la ruïna a Walter Benjamin

Aquest assaig parteix de la crítica de Bruno Latour a la conferència L’estat de la naturalesa a l’àngel de la història benjaminià per la seva ceguesa davant de les runes que ens venen del futur en forma de catàstrofe climàtica i planetària. A partir d’aquí, es pregunta si des de la filosofia rememorativa de Walter Benjamin es pot respondre aquest no-futur i com fer-ho. Abordant la qüestió a partir de tres moments de la seva filosofia de la runa: el que té lloc en la incipient filosofia de joventut i els dos que giren respectivament entorn de l’al·legoria barroca i la imatge dialèctica. Un recorregut en què la runa apareix no només com a signe definidor de l’edat moderna i la modernitat, malgrat les seves pretensions contràries, sinó també com a manera de resistència que permeti albirar un futur plantejat no com a un progrés sense aturador, sinó com a interrupció de la catàstrofe a què aquest ens ha abocat. Aquest trajecte també vol ressaltar l’especificitat d’una figura fonamental a les Tesis com el «materialista històric» i, igualment, obrir preguntes sobre l’experiència filosòfica, la praxi científica o l’agència política dels morts, i del dany que donàvem per conclòs a l’era del capitalocè.