Simulació per elements finits de la regeneració d’una fractura tibial

Es pretén calcular, mitjançant una simulació iterativa, l’evolució de la cura d’una fractura tibial per a 4 casos: una càrrega axial de 250 N, una altra de 500 N, una configuració fisiològica que té en compte els músculs implicats mecànicament en la tíbia i la mateixa configuració però augmentada gradualment considerant que la mobilitat del pacient està limitada en el moment de la fractura i que a poc a poc es va recuperant. La modelització es duu a terme a partir de la caracterització dels diferents materials que coexisteixen en la tíbia fracturada, subjectada per un fixador extern. S’ha tingut en compte la concentració cel·lular en el call al llarg del temps i la diferenciació dels teixits mitjançant un diagrama de mecano-regulació. Per fer la simulació s’ha emprat un software de càlculs estructurals. Per tal d’analitzar els resultats, s’observa l’evolució dels impulsos mecànics en el call: la pressió del fluid intersticial, la velocitat amb la que es desplaça aquest, la deformació de cisalla octaèdrica i, com a conseqüència dels dos anteriors, els teixits diferenciats en el call. Els resultats obtinguts mostren una cura òptima en el cas de la càrrega axial de 250 N. Per al cas simulat que més s’adequa a la realitat, la configuració fisiològica augmentada gradualment, les limitacions de la simulació no permeten modelitzar el procés en la seva totalitat i els impulsos mecànics resultants són superiors als desitjats.