Abstract: Aquest estudi de caràcter descriptiu té com a objectiu analitzar com es gestionen els determinants demostratius com a elements díctics en la traducció dels textos contractuals. La hipòtesi de partida, que sorgeix en part dels resultats d’estudis previs del transgènere de la traducció dels contractes (Monzó, 2002), és que a les traduccions es produeix interferència (Toury, 1995) en el transvasament de les relacions de cohesió creades per aquestes partícules, motivada en part per la influència del text origen sobre el meta, també a la traducció jurídica (Ferrán Larraz, 2004). Per avalar o rebutjar la hipòtesi, s'establiran els patrons d'ús dels determinants demostratius en la seva faceta de marcadors anafòrics en el gènere dels contractes a les cultures origen (anglès) i meta (espanyol) mitjançant l'anàlisi d'un corpus comparable per, sobre la base dels resultats obtinguts, analitzar un corpus paral·lel d'originals i les seves traduccions que permeti observar si es produeix, i a quin nivell, interferència en el transgènere resultant, o si la conducta d'aquests marcadors es deu a raons diferents. Els resultats permetran reflexionar sobre la rellevància d'aquest fenomen en la traducció en el context jurídic dels contractes.
Processing Request
No Comments.