El pressupost de cultura de l'Ajuntament de Barcelona de 1908: un referent pedagògic The 1908 Budget of the Culture Office of the Barcelona City Council: A Pedagogical Reference El presupuesto de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona de 1908: un referente pedagógico

En aquest article l'autora revisa la gènesi i evolució del pressupost de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona de 1908 que, entre altres aspectes, proposava una escola pública de qualitat, a càrrec del municipi, amb els següents principis pedagògics: coeducació, ensenyament en llengua catalana i neutralitat religiosa. La difícil conjuntura política del moment va impedir que aquest pressupost reexís després d'una llarga disputa pública i social. Ben mirat, aquell projecte obeïa a una política cultural de l'esquerra catalanista i republicana que es movia ideològicament en l'òrbita del modernisme cultural i pedagògicament, en el moviment renovador de l'Escola Nova, que va arrelar amb força a casa nostra, amb l'ajut i col·laboració de la Institución Libre de Enseñanza. En conseqüència, el Pressupost Extraordinari de Cultura era el resultat d'una mentalitat basada en una política cultural que havia de proporcionar a la ciutat de Barcelona -i per extensió, a tot Catalunya- un model d'escola pública adequat als criteris del modernisme cultural i del regeneracionisme polític. ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Dans cet article, l'auteur révise la genèse ainsi que l'évolution du budget de la culture de la Mairie de Barcelone de l'année 1908 qui proposait, entre autres aspects, une école publique de qualité, à la charge de la municipalité, et qui envisageait les principes pédagogiques suivants: coéducation, enseignement en langue catalane et neutralité religieuse. La difficile conjoncture politique du moment empêcha l'exécution de ce budget, après une longue querelle publique et sociale. Tout bien considéré, ce projet obéissait à une politique culturelle de la gauche catalaniste et républicaine qui se déplaçait idéologiquement dans la sphère du modernisme culturel catalan et pédagogiquement dans le mouvement rénovateur de l'École nouvelle qui s'est enraciné avec force en Catalogne, avec l'aide et la collaboration de l'Institución Libre de Enseñanza (Institution libre de l'enseignement). En conséquence, le budget extraordinaire de la culture était le résultat d'une mentalité basée sur une politique culturelle qui devait donner à la ville de Barcelone -et par extension à toute la Catalogne- un modèle d'école publique adaptée aux critères du modernismo cultural et du regeneracionismo político.In this article, the author reviews the genesis and evolution of the 1908 budget of the Culture Office of the Barcelona City Council. Among other things, it included proposals for high-quality public education run by the city according to the following teaching principles: coeducation, instruction in Catalan, and religious neutrality. The difficult political situation at that time prevented the proposals from moving forward, following a long and drawn-out public debate. Examined carefully, the project responded to a cultural politics of the Catalanist, republican left that moved ideologically in the orbit of cultural modernism and pedagogically in the modernising movement of the New School, which had firmly taken root in Catalonia with the help and collaboration of the Institución Libre de Enseñanza (Free Institute of Education). As a result, the Extraordinary Budget for Culture grew out of a mindset towards cultural politics that was supposed to give the city of Barcelona -and, by extension, all of Catalonia- a public school model that met the criteria of cultural modernism and political regeneration.En este artículo la autora revisa la génesis y evolución del presupuesto de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona del año 1908 que, entre otros aspectos, proponía una escuela pública de calidad, a cargo del municipio, y que contemplase los siguientes principios pedagógicos: coeducación, enseñanza en lengua catalana y neutralidad religiosa. La difícil coyuntura política del momento impidió que este presupuesto saliera adelante, después de una larga disputa pública y social. Bien mirado, aquel proyecto obedecía a una política cultural de la izquierda catalanista y republicana que se movía ideológicamente en la órbita del modernismo cultural y pedagógicamente en el movimiento renovador de la Escuela Nueva que arraigó con fuerza en Catalunya, con la ayuda y colaboración de la Institución Libre de Enseñanza. En consecuencia, el Presupuesto Extraordinario de Cultura era el resultado de una mentalidad basada en una política cultural que tenía que proporcionar a la ciudad de Barcelona -y por extensión, a toda Catalunya- un modelo de escuela pública adecuado a los criterios del modernismo cultural y del regeneracionismo político.