Abstract: Introducció i objectiu: L'hemorràgia intracerebral espontània (HIC) és un subtipus d'ictus associat amb alta mortalitat, morbiditat i impacte econòmic. Actualment, no hi ha tractaments efectius per millorar el pronòstic de la HIC. La implementació emergent de mesures de suport i cures neurocrítiques exerceix un paper crucial en la supervivència del pacient. Tot i això, aquestes intervencions poden resultar en discapacitat funcional per a molts pacients. Els intents previs de definir factors pronòstics i desenvolupar escales pronòstiques per a la HIC han estat rebuts amb escepticisme. Alguns estudis qüestionen la seva rellevància en l'atenció neurocrítica contemporània a causa de la sobreestimació de les taxes de mortalitat, la baixa confiança en la predicció dels resultats funcionals i el biaix de profecia autocomplerta. L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és crear una escala precisa i fàcilment aplicable per predir el pronòstic de recuperació funcional en pacients amb HIC tractats al màxim. Material i mètodes: Es va fer un estudi observacional prospectiu multicèntric de cohorts. Els criteris d'inclusió van ser pacients adults amb un estat funcional de mRS≤3 diagnosticats amb HIC espontània dins de les 24 hores de l'inici dels símptomes. Es van recopilar variables basals (epidemiològiques, clíniques, analítiques i radiològiques) i variables de resultat. L'objectiu primari es va avaluar utilitzant l'escala mRS als 90 dies, considerant un pronòstic favorable com a mRS≤3. Les variables associades a pronòstic es van utilitzar per construir escales candidates utilitzant una selecció mitjançant models de regressió logística i algoritmes basats en arbres de decisió (Random Forest). Resultats: La cohort de disseny va incloure 250 pacients, dels quals 218 (87,2%) van rebre tractament màxim. D'aquests, 95 (43,6%) pacients van aconseguir un bon pronòstic funcional als 3 mesos, mentre que 75 (34,4%) van morir. Es van identificar variables basals associades amb el pronòstic funcional, incloent NIHSS, edat, volum de HIC, plaquetes, temps des de l'inici dels símptomes fins a l'arribada a l'hospital, localització llobar, leucòcits, PCR (proteïna C-reactiva) i hematòcrit. Després d'avaluar diferents categoritzacions i el nombre de variables, es va derivar una nova escala pronòstica (Escala 5). L'Escala 5 està composada per quatre ítems: NIHSS, edat, volum de HIC i temps des de l'inici dels símptomes fins a l'arribada a l'hospital. A cada ítem se li assignà un cert nombre de punts segons rangs o llindars específics. L'Escala 5 va demostrar una alta capacitat discriminatòria i una precisió predictiva per al pronòstic funcional, la mortalitat i la dependència greu als 90 dies. Va superar a escales conegudes prèviament com a oICH, ICH-GS i FUNC, i va tenir un rendiment similar a mICH. No obstant això, la seva capacitat pronòstica va ser menor que Max-ICH a la cohort de validació. Conclusió: Aquesta tesi doctoral ha desenvolupat amb èxit una nova escala fàcil de fer servir amb alta capacitat discriminatòria i precisió en la predicció del pronòstic de recuperació funcional en pacients amb hemorràgia intracerebral tractats al màxim. L'escala, coneguda com a Escala 5, combina quatre variables i mostra resultats prometedors en la determinació dels resultats funcionals.
Abstract: Introducción y objetivo: La hemorragia intracerebral espontánea (HIC) es un subtipo de ictus asociado con alta mortalidad, morbilidad e impacto económico. Actualmente, no existen tratamientos efectivos para mejorar el pronóstico de la HIC. La implementación temprana de medidas de soporte y cuidados neurocríticos desempeña un papel crucial en la supervivencia del paciente. Sin embargo, estas intervenciones pueden resultar en discapacidad funcional para muchos pacientes. Los intentos previos de definir factores pronósticos y desarrollar escalas pronósticas para la HIC han sido recibidos con escepticismo. Algunos estudios cuestionan su relevancia en la atención neurocrítica contemporánea debido a la sobreestimación de las tasas de mortalidad, la baja confiabilidad en la predicción de los resultados funcionales y el sesgo de profecía autocumplida. El objetivo principal de esta tesis doctoral es crear una escala precisa y fácilmente aplicable para predecir el pronóstico de recuperación funcional en pacientes con HIC tratados al máximo. Material y métodos: Se realizó un estudio prospectivo de cohorte multicéntrico observacional. Los criterios de inclusión fueron pacientes adultos con un estado funcional de mRS≤3 diagnosticados con HIC espontánea dentro de las 24 horas del inicio de los síntomas. Se recopilaron variables basales (epidemiológicas, clínicas, analíticas y radiológicas) y variables de resultado. El objetivo primario se evaluó utilizando la escala mRS a los 90 días, considerando un pronóstico favorable como mRS≤3. Las variables asociadas a pronóstico se utilizaron para construir escalas candidatas utilizando una selección mediante modelos de regresión logística y algoritmos basados en árboles de decisión (Random Forest). Resultados: La cohorte de diseño incluyó a 250 pacientes, de los cuales 218 (87,2%) recibieron tratamiento máximo. De estos, 95 (43,6%) pacientes lograron un buen pronóstico funcional a los 3 meses, mientras que 75 (34,4%) pacientes fallecieron. Se identificaron variables basales asociadas con el pronóstico funcional, incluyendo NIHSS, edad, volumen de HIC, plaquetas, tiempo desde el inicio de los síntomas hasta la llegada al hospital, ubicación lobar, leucocitos, PCR (proteína C-reactiva) y hematocrito. Después de evaluar diferentes categorizaciones y número de variables, se derivó una nueva escala pronóstica (Escala 5). La Escala 5 consiste en cuatro elementos: NIHSS, edad, volumen de HIC y tiempo desde el inicio de los síntomas hasta la llegada al hospital. A cada elemento se le asigna un cierto número de puntos según rangos o umbrales específicos. La Escala 5 demostró una alta capacidad discriminatoria y precisión predictiva para el pronóstico funcional, la mortalidad y la dependencia grave a los 90 días. Superó a escalas conocidas previamente como oICH, ICH-GS y FUNC, y tuvo un rendimiento similar a mICH. Sin embargo, su capacidad pronóstica fue menor que Max-ICH en la cohorte de validación. Conclusión: Esta tesis doctoral ha desarrollado con éxito una nueva escala fácil de usar con alta capacidad discriminatoria y precisión en la predicción del pronóstico de recuperación funcional en pacientes con hemorragia intracerebral tratados al máximo. La escala, conocida como Escala 5, combina cuatro variables y muestra resultados prometedores en la determinación de los resultados funcionales.
Background and aim: Spontaneous intracerebral hemorrhage (ICH) is a type of stroke associated with high mortality, morbidity, and economic impact. Currently, there are no effective treatments to improve the prognosis of ICH. Early implementation of supportive and neurocritical care measures plays a crucial role in patient survival. However, these interventions may result in functional disability for many patients. Previous attempts to define prognostic factors and develop prognostic scales for ICH have been met with skepticism. Some studies question their relevance in contemporary neurocritical care due to overestimated mortality rates, low reliability in predicting functional outcomes, and the potential for self-fulfilling prophecy bias. The main objective of this doctoral thesis is to create an accurate and easily applicable scale to predict the functional recovery prognosis of maximally treated ICH patients. Material and methods: A prospective observational multicenter cohort study. Inclusion criteria were adult patients with a functional status of mRS≤3 (modified Rankin Scale) diagnosed with spontaneous ICH within 24 hours of symptom onset. Baseline variables (epidemiological, clinical, analytical, and radiological) and outcome variables were collected. The primary endpoint was assessed using the mRS scale at 90 days, with a favorable prognosis defined as mRS≤3. Thes variables were used to construct candidate scales using logistic regression and decision tree-based algorithms (Random Forest). Results: The study included 250 patients in the design cohort, of whom 218 (87.2%) received maximum treatment. Out of these, 95 (43.6%) patients achieved a good functional prognosis at 3 months, while 75 (34.4%) patients died. Baseline variables associated with functional prognosis were identified, including NIHSS, age, ICH volume, platelets, time from symptom onset to hospital arrival, lobar location, leukocytes, CRP (C-reactive protein), and hematocrit. After evaluating different categorizations and numbers of variables, a new prognostic scale (Scale 5) was derived. Scale 5 consisted of four items: NIHSS, age, ICH volume, and time from symptom onset to hospital arrival. Each item was assigned a certain number of points based on specific ranges or thresholds. Scale 5 demonstrated high discrimination and predictive accuracy for functional prognosis, mortality, and severe dependence at 90 days. It outperformed previously known scales such as oICH, ICH-GS, and FUNC score, and performed similarly to mICH. However, its prognostic capacity was lower than Max-ICH in the validation cohort. Conclusion: This doctoral thesis successfully developed a new, easy-to-use scale with high discrimination and accuracy in predicting functional recovery prognosis in maximally treated patients with intracerebral hemorrhage. The scale, known as Scale 5, combines four variables and shows promising results in determining functional outcomes.
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina
Processing Request
No Comments.