Abstract: L’estudi se centra en l’associació de la migració veneçolana a Colòmbia amb tres dimensions econòmiques: (i) l’impuls de l’expansió empresarial en un context d’informalitat; (ii) la relació amb els preus de l’habitatge urbà, tenint en compte els assentaments informals on es concentren principalment els migrants; i (iii) l’associació amb les desigualtats territorials d’eficiència hospitalària, on s’agreugen vulnerabilitats preexistents d’infraestructura sanitària i ineficiències operatives. Per a això, examinem l’ona més recent i massiva de migració veneçolana a Colòmbia, del 2012 al 2023. Les principals conclusions mostren, en primer lloc, que els fluxos migratoris s’associen a un augment del nombre d’empreses urbanes, sobretot microempreses informals, amb un increment més moderat entre les formals. Les barreres reguladores limiten la capacitat dels migrants per registrar negocis de manera formal, i els elevats requisits de capital fix desincentiven la transició cap a la formalitat; en canvi, els llindars d’entrada són més baixos al sector informal. La nostra contribució principal és oferir una explicació alternativa als freqüents resultats nuls de la literatura: l’ajust es produeix pel marge extensiu (entrada i sortida, participació), i no pel marge intensiu dins de les empreses existents—és aquest el canal pel qual les economies locals absorbeixen el xoc. En segon lloc, la migració veneçolana reconfigura els preus de l’habitatge urbà, que pugen als barris de renda baixa i mitjana, fins a cinc vegades més als mercats informals, fet que redueix el poder adquisitiu, aprofundeix l’exclusió residencial i reforça la segmentació espacial (sortida d’autòctons de les zones més pobres, cohabitació/atracció a les zones mitjanes i transmissió mínima a les d’alta renda). Contràriament a una part de la literatura que prediu caigudes de preus per rebuig als migrants, el cas de Bogotà mostra augments amplis dels preus a mesura que la pressió de les llars de renda baixa es desplaça cap als estrats mitjans. Finalment, mitjançant un model condicional d’ordre m amb bootstrap de normal truncada, constatem que la migració s’associa a disparitats territorials d’eficiència sanitària desfavorables a les zones frontereres i d’alta concentració migratòria. Les diferències són més intenses en consultes de baixa complexitat i en hospitalitzacions d’intermèdia/alta complexitat, i més febles a l’atenció ambulatòria. Així, la migració redueix sobretot l’eficiència al règim subsidiat i a baixa complexitat. Al règim contributiu, l’eficiència es manté o millora (els copagaments moderen la demanda), excepte a les urgències de nivell II, on el deure d’atendre genera congestió; els protocols de triatge/selecció de casos eviten deterioraments comparables en hospitalitzacions i urgències de nivell III. En conjunt, el cas colombià suggereix que, en ciutats amb informalitat pervasiva, els xocs migratoris són menys mediatitzats per salaris i atur que per la demografia empresarial, la geografia residencial i el disseny institucional. Les regles i els llindars, regulatoris, de capital i d’accés, actuen com a filtres que redistribueixen el xoc en l’espai i amplifiquen vulnerabilitats preexistents. Això exigeix mirar més enllà del «nucli formal»: l’absorció efectiva depèn d’abaixar les barreres d’entrada, ordenar l’espai urbà perifèric i reforçar l’atenció primària i els circuits de derivació.
Abstract: El estudio se centra en la asociación de la migración venezolana en Colombia con tres dimensiones económicas: (i) el impulso a la expansión empresarial en un contexto de informalidad; (ii) su relación con los precios de la vivienda urbana, considerando los asentamientos informales donde se concentran mayoritariamente los migrantes; y (iii) su vínculo con las disparidades territoriales de eficiencia hospitalaria, en las que se agravan vulnerabilidades preexistentes de infraestructura sanitaria e ineficiencias operativas. Para ello, examinamos la ola más reciente y masiva de migración venezolana hacia Colombia, entre 2012 y 2023. Los principales hallazgos muestran, en primer lugar, que los flujos migratorios se asocian con un aumento del número de empresas urbanas especialmente micro y pequeñas firmas informales, con un incremento más moderado entre las formales. Las barreras regulatorias limitan la capacidad de los migrantes para registrar negocios de manera formal, y los elevados requerimientos de capital fijo desalientan la transición hacia la formalidad; en cambio, los umbrales de entrada son más bajos en el sector informal. Nuestra contribución principal es ofrecer una explicación alternativa a los frecuentes resultados nulos de la literatura: el ajuste ocurre por el margen extensivo (entrada y salida, participación de mercado), y no por el margen intensivo dentro de las firmas existentes. Este es el canal por el que las economías locales absorben el choque. En segundo lugar, la migración venezolana reconfigura los precios de la vivienda urbana, elevándolos en los barrios de ingresos bajos y medios, hasta cinco veces más en los mercados informales, lo que reduce el poder adquisitivo, profundiza la exclusión residencial y refuerza la segmentación espacial (salida de nativos en zonas pobres, cohabitación/atracción en zonas medias y transmisión mínima en áreas de altos ingresos). A diferencia de parte de la literatura que anticipa caídas de precios por rechazo a los migrantes, el caso de Bogotá muestra aumentos generalizados a medida que la presión de los hogares de menores ingresos se traslada hacia los estratos medios. Por último, mediante un modelo condicional de orden m con bootstrap de normal truncada, encontramos que la migración se asocia con disparidades territoriales de eficiencia en salud desfavorables para las zonas fronterizas y de alta concentración migratoria. Las brechas son más intensas en consultas de baja complejidad y en hospitalizaciones de complejidad intermedia/alta, y más débiles en la atención ambulatoria. En consecuencia, la migración reduce la eficiencia principalmente en el régimen subsidiado y en baja complejidad. En el régimen contributivo, la eficiencia se mantiene o mejora (los copagos moderan la demanda), salvo en urgencias de nivel II, donde el deber de atender genera congestión; los protocolos de triaje/selección de casos evitan pérdidas comparables en hospitalizaciones y urgencias de nivel III. En conjunto, el caso colombiano sugiere que, en ciudades con informalidad extendida, los choques migratorios están menos mediados por salarios y desempleo que por la demografía empresarial, la geografía residencial y el diseño institucional. Las reglas y los umbrales, regulatorios, de capital y de acceso, actúan como filtros que redistribuyen espacialmente el choque y amplifican vulnerabilidades preexistentes. Ello exige mirar más allá del “núcleo formal”: la absorción efectiva depende de reducir barreras de entrada, ordenar el espacio urbano periférico y fortalecer la atención primaria y las rutas de referencia y contrarreferencia.
The study focuses on the association of Venezuelan migration in Colombia with three economic dimensions: i) enhancing firms expansion in an informal context, ii) its relationship with urban housing prices considering the informal settlements where migrants mainly concentrate iii) and its association with regional disparities in hospital efficiency, where pre-existing vulnerabilities in health infrastructure and operative inefficiencies are exacerbated. For doing this, we examine the most recent and massive wave of Venezuelan migration to Colombia, from 2012-2023. Main findings show, first, that migrant inflows are associated with an increase in the number of urban firms, especially small informal firms, with a more modest rise among formal firms. Regulatory barriers constrain, migrants ability to register businesses formally, and high fixed capital requirements discourage transitions into formality. By contrast, entry thresholds are lower in the informal sector. Our main contribution is to offer an alternative explanation for the frequent null results in the literature: adjustment occurs along the extensive margin (entry and exit, market participation), not the intensive margin within incumbent firms. This is the channel through which local economies absorb the shock. Secondly, Venezuelan migration reconfigures urban housing prices, raising them in low- and middle-income neighborhoods (up to five times more in informal markets) thereby reducing purchasing power, deepening residential exclusion, and reinforcing spatial segmentation (native outflows from poorer areas, cohabitation/attraction in middle zones, minimal transmission in high-income areas). Contrary to parts of the literature that predict price declines due to anti-migrant sentiment, The case of Bogotá shows broad price increases as pressure from lower-income households spills into middle-income segments.Finally, using a conditional m-order-model with truncated-normal bootstrap, we find that migration is associated with health territorial efficiency disparities against border and high-migration areas. Disparities in efficieny are stronger in low-complexity consultations and intermediate/high-complexity hospitalizations and weaker in outpatient care. Hence, migration lowers efficiency mainly in the public health (subsidized regime) and at low complexity. In the contributory regime, efficiency is broadly stable or improves (co-payments curb demand), except in Level-II emergencies where the duty to treat creates congestion; triage/case-selection protocols help avert comparable losses in hospitalizations and Level-III emergencies. Taken together, the Colombian case suggests that in cities with pervasive informality, migration shocks are mediated less by wages and unemployment than by firm demography, residential geography, and institutional design. Rules and thresholds (regulatory, capital, access) act as filters that redistribute the shock spatially and amplify pre-existing vulnerabilities. This calls for looking beyond the “formal core”: effective absorption depends on lowering entry barriers, organizing peripheral urban space, and strengthening primary care and referral pathways.
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Economia Aplicada
Processing Request
No Comments.