Abstract: [spa] Antecedentes: El envejecimiento de la población ha incrementado la prevalencia de cáncer colorrectal (CCR) en mayores de 65 años, población en la que la fragilidad y la sarcopenia son también condiciones clínicas muy prevalentes. La fragilidad, caracterizada por la pérdida de reservas fisiológicas y mayor vulnerabilidad a sufrir efectos adversos para la salud ante agresiones externas, puede revertirse, especialmente en sus fases iniciales, con intervenciones multidimensionales (dieta, ejercicio, buen control de las enfermedades de base, polifarmacia y riesgo social). La sarcopenia, definida por la pérdida de masa, fuerza y/o función muscular, incrementa el riesgo de discapacidad y mortalidad, siendo un componente clave de la fragilidad física. En este contexto, la enfermería de práctica avanzada en oncología desempeña un papel relevante en la valoración del estado funcional, emocional, cognitivo y social del paciente, el establecimiento del plan terapéutico, la detección precoz de complicaciones durante el proceso, la educación y empoderamiento del paciente y la familia, así como en el manejo de toxicidades y la coordinación de cuidados de los ancianos con cáncer evitando el ageismo. Objetivo principal: El objetivo principal de esta tesis doctoral es determinar el efecto de la fragilidad y la sarcopenia en el pronóstico clínico, incluyendo complicaciones postquirúrgicas, toxicidad a la QT, recurrencia y supervivencia, y el consumo de recursos sanitarios en pacientes de 65 años o más con CC no metastásico.
[cat] Antecedents: L’envelliment de la població ha incrementat la prevalença de càncer colorectal (CCR) en majors de 65 anys, població en la qual la fragilitat i la sarcopènia també són condicions clíniques molt prevalents. La fragilitat, caracteritzada per la pèrdua de reserves fisiològiques i una major vulnerabilitat a patir efectes adversos per a la salut davant agressions externes, pot revertir-se, especialment en fases inicials, amb intervencions multidimensionals (dieta, exercici, bon control de les malalties de base, polifarmàcia i risc social). La sarcopènia, definida per la pèrdua de massa, força i/o funció muscular, incrementa el risc de discapacitat i mortalitat, essent un component clau de la fragilitat física. En aquest context, la infermeria de pràctica avançada en oncologia té un paper rellevant en la valoració de l’estat funcional, emocional, cognitiu i social del pacient, l’establiment del pla terapèutic, la detecció precoç de complicacions durant el procés, l’educació i l’empoderament del pacient i la família, així com en el maneig de toxicitats i la coordinació de cures en els ancians amb càncer, evitant l’ageisme. Objectiu principal: L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és determinar l’efecte de la fragilitat i la sarcopènia en el pronòstic clínic, incloent complicacions postquirúrgiques, toxicitat a la QT, recurrència i supervivència, i el consum de recursos sanitaris en pacients de 65 anys o més amb CCR no metastàtic. Metodologia La tesi doctoral es compon de tres subestudis complementaris: • Subestudi 1. Revisió sistemàtica de l’evidència científica i metanàlisi. Es van seguir les recomanacions PRISMA. La cerca es va realitzar a PubMed i WOS fins al juny de 2021, incloent estudis observacionals i prospectius en participants de ≥65 anys amb CCR no metastàtic. Es va avaluar l’efecte de la fragilitat sobre les complicacions postquirúrgiques i la toxicitat a la QT, la mortalitat i la supervivència. L’extracció de dades i la valoració metodològica es van fer de forma independent i per duplicat. La heterogeneïtat dels resultats entre els estudis es va avaluar amb el test TAU (per odds ratio –OR–) i la Chi quadrat (per hazard ratio –HR–). • Subestudi 2. Consum de recursos sanitaris i fragilitat. Estudi de cohorts de base poblacional (2018–2019) en pacients de ≥65 anys amb diagnòstic de càncer adscrits a tres centres d’Atenció Primària del Maresme (Barcelona). La fragilitat es va classificar mitjançant l’eina e-SIF que clasifica automàticament l’estat de fragilitat (robust, prefràgil, fràgil i molt fràgil). Es van analitzar el número d’hospitalitzacions, visites a urgències, l’ús de consultes externes, hospital de dia i visites a atenció primària. Es van aplicar proves no paramètriques i models de regressió ajustats per edat i sexe. • Subestudi 3. Fragilitat i sarcopènia com a factors pronòstics en CCR no metastàtic. Estudi observacional i prospectiu amb un seguiment mínim de 12 mesos. Es van incloure pacients ≥65 anys amb CCR no metastàtic. La fragilitat es va avaluar amb el qüestionari G8 i els criteris de Fried, i la sarcopènia segons els criteris EWGSOP 2018. Les principals mesures de resultats van ser complicacions postquirúrgiques (classificació de Clavien-Dindo), toxicitat a la QT (CTCAE v5.0), consum de recursos sanitaris, recidiva i mortalitat. Es van recollir dades sociodemogràfiques, clíniques, nutricionals, funcionals, cognitives, tumorals i de composició corporal (BIA). L’anàlisi va incloure proves descriptives i comparatives per caracteritzar la mostra i evaluar l’homogeneïtat entre grups de fragilitat i/o sarcopènia, així com models de regressió logística i de Cox per estimar l’efecte de la fragilitat i la sarcopènia sobre les complicacions, la toxicitat, la recidiva i la mortalitat. Resultats • Subestudi 1. Del total d’estudis, 14 complien els criteris d’inclusió. Els resultats de la revisió sistemática i metanàlisi van mostrar que la fragilitat es va associar a més risc de complicacions postoperatòries (OR 2,34; IC95%: 1,75-3,15; p<0,0001), complicacions greus (OR 2,43; IC95%: 1,72-3,43; p<0,0001), mortalitat a 30 dies (OR 3,67; IC95%: 1,53-8,79; p=0,004), a 3–6 mesos (OR 8,73; IC95%: 4,03-18,94; p<0,0001) i a 1 any (OR 3,99; IC95%: 2,12-7,52; p<0,0001), així com a menor supervivència global (HR 2,99; IC95%: 1,70-5,25; p<0,0001). • Subestudi 2. En una cohort poblacional de 996 pacients ≥65 anys amb càncer (edat mitjana 76,5; 58,8% dones). El 30,9% eren robusts, 47,0% prefràgils, 17,7% fràgils moderats i 4,4% fràgils severs. La mortalitat a 2 anys va ser del 9,0% en no fràgils i del 14,1% en fràgils (p=0,028).Conforme augmenta l’estat de fragilitat s’observa un major consum de tots els recursos sanitaris avaluats: hospitalitzacions (0,17 en robustos fins a 0,91 en fràgils severs), urgències (0,77 en robustos fins a 3,18 en fràgils severs), CCEE (9,21 en robustos fins a 13,21 en fràgils severs), hospital de dia (1,85 en robustos fins a 3,68 en fràgils severs) i atenció primària (18,5 en robustos fins a 64,9 en fràgils severs). Així mateix, la fragilitat va mostrar un efecte cru sobre l’ institucionalització (OR 2,57; IC95%: 2,08–3,18; p<0,001) i un efecte ajustat per edat i sexe (OR 1,19; IC95%: 0,955–1,49; p=0,125). • Subestudi 3. Es van incloure 60 pacients amb CCR no metastàtic (edat mitjana 75,0 anys (DE 6,9), 51,7% homes. La prevalença de fragilitat Basal va ser del 18,3% i la sarcopènia del 6,7%. Als 12 mesos, dels 41 pacients inicialment no fràgils, un 9,8% van desenvolupar fragilitat, mentre que dels 9 inicialment fràgils, un 66,7% la van revertir. Quant a la sarcopènia, dels 48 inicialment no sarcopènics, el 8,3% la van desenvolupar, i dels 2 que inicialment ho eren, el 100% la van revertir als 12 mesos. La fragilitat no es va associar de forma estadísticament significativa a més complicacions postquirúrgiques, toxicitat a la QT, recidiva ni mortalitat. En canvi, la sarcopènia sí es va associar a més complicacions greus ( III Clavien-Dindo; 50% vs. 7,1%; p=0,046), més visites a hospital de dia als 12 mesos (16,5 vs. 4,8; p=0,039), més mortalitat (50% vs. 5,3%; p<0,001) i menor supervivència global (21,2 vs. 36,1 mesos; p=0,001). Conclusions • La revisió sistemática de l’evidència científica/metanàlisi mostra que la fragilitat en pacients amb CCR no metastàtic s’associa a una major taxa de complicacions postoperatòries i a més mortalitat. • L’estudi de base poblacional mostra que, en els ancians amb càncer, la fragilitat es relaciona amb un major consum de recursos sanitaris. • En la cohort de pacients amb CCR no metastàtic d’aquesta tesi, la fragilitat no va assolir una associació estadísticament significativa amb les complicacions postoperatòries o toxicitat a la QT, ni amb el consum de recursos sanitaris, probablement per falta de potència estadística. En canvi, la sarcopènia es va associar a més complicacions greus, més utilització de recursos hospitalaris i menor supervivència.
[eng] Background: Population aging has increased the prevalence of colorectal cancer (CRC) in individuals over 65 years of age, a population in which frailty and sarcopenia are also highly prevalent clinical conditions. Frailty, characterized by the loss of physiological reserves and greater vulnerability to adverse health outcomes when exposed to stressors, may be reversible—particularly in its early stages—through multidimensional interventions (diet, exercise, optimal management of comorbidities, polypharmacy, and social risk). Sarcopenia, defined as the loss of muscle mass, strength, and/or function, increases the risk of disability and mortality and represents a key component of physical frailty. In this context, advanced practice nursing in oncology plays a crucial role in assessing patients’ functional, emotional, cognitive, and social status; establishing therapeutic plans; detecting complications early in the process; providing education and empowerment to patients and families; managing toxicities; and coordinating care for older adults with cancer, while preventing ageism Main objective: The main objective of this doctoral thesis is to determine the effect of frailty and sarcopenia on clinical outcomes—including postoperative complications, chemotherapy toxicity, recurrence, survival, and healthcare resource utilization—in patients aged 65 years or older with non-metastatic colorectal cancer.
Processing Request
No Comments.