Jo també soc una superstar. Una proposta didàctica adreçada a l’alumnat de primer d’ESO per a treballar la composició i la interpretació musical no sexista

La matèria de música acostuma a ser, o si més no així ens ho han fet creure en algun moment, una assignatura «maria» que no té ni exàmens, ni necessitat d’estudi. En aquest cas concret es tracta de fer veure com a través de l’assignatura de música a l’educació secundària obligatòria es pot crear consciència a l’alumnat del paper de la dona al món de la música. Les estratègies de màrqueting no acostumen a valorar els continguts sexistes de la gran majoria de lletres de les cançons que ens fan escoltar arreu amb l’objectiu que no ens marxin del cap. Si més no, molt sovint ho aconsegueixen. Al final de la jornada sempre queda aquella cantarella inconscient que ben bé no saps d’on ve, però que ja ha complert la seva funció, com aquell virus que queda allotjat al nostre sistema i ens produeix una sensació d’addicció a consumir més música similar. L’adolescència esdevé una etapa crucial per a definir una consciència humana com més allunyada millor del sexisme, i que se n’allunyi combatent-lo des de dins, com fan els bons anticossos.