D'hortes i barraques a galàxies faraòniques. Percepcions socials sobre la mutació de la ciutat de València

València s'ha convertit en una metròpolis clònica glocalitzada gràcies a un creixement espectacular que s'ha articulat sobre grans projectes urbanístics i esdeveniments mediàtics. Amb aquests, el govern municipal, amb el suport de l'autonòmic, ha tractat d'ocupar una posició favorable en el mercat de les ciutats orientades estratègicament al turisme cultural i d'entreteniment. L'objectiu d'aquest article és fer una aproximació a la petjada que han deixat aquestes transformacions en les representacions que de València es fan els seus ciutadans. Oferirem una panoràmica dels elements bàsics que conformen les diferents percepcions i expectatives socials sobre la ciutat. La representació que en tenen pren un caràcter bipolar en combinar la valoració positiva d'aquests projectes amb la crítica, alhora, al faraonisme que existiria després d'ells. A més, en els seus discursos s'evidencien les fractures i factures que el nou model urbà deixa darrere seu. Primer, hi hauria fractures economicosocials derivades d'un paradigma no pensat per als ciutadans que augmenten la desigualtat i la fragmentació social. De la mateixa manera, també hi hauria fractures simbolicoidentitàries en haver arrasat amb l'horta i la barraca, símbols del tradicional regionalisme valencià. En segon lloc, les factures, presents i futures, es fan evidents en una fórmula on es socialitzen les pèrdues i es privatitzen els beneficis. Tant la bipolaritat que hem observat en el discurs dels ciutadans com la seva anàlisi sobre aquestes fractures i factures resulten coherents i coincidents amb l'anàlisi de l'urbanisme de principis del segle XXI realitzat per diversos teòrics.
Spectacular growth based on large-scale town planning projects and media events has turned Valencia into a glocalized cloned metropolis. Local government, with regional government support, has used these factors to attempt to position Valencia favorably in the market for countries geared strategically towards cultural tourism and leisure and entertainment. This article looks at the footprint left behind by these transformations on the way that the city’s inhabitants represent their city. We offer a broad view of the basic elements that make up the range of perceptions and social expectations of Valencia. The way the city is represented is bipolar in character inasmuch as these projects are welcomed yet criticized for the excessive aspirations to monumentality that lie behind them. Citizens’ statements reveal the divisions and the costs that the new urban model is leaving behind: Firstly, the social and economic divisions arising from a paradigm that does not take the citizen into account and serves to increase social inequalities and fragmentation. Not to mention the divisions in terms of symbolism and identity, given that the huertas (traditional cultivated lands) and the barracas (traditional rural homes), two symbols of traditional regionalism in Valencia, have been swept aside completely. Secondly, the costs -both present and future- are evident in a formula that socializes loses and privatizes gains. Both the bipolarity observed in citizens’ opinions and statements and their analysis of these divisions and costs turn out to be coherent and coincide with the views and analysis on early 21st century town planning as expressed by a number of theorists.
Valencia se ha convertido en una metrópolis clónica glocalizada gracias a un espectacular crecimiento que se ha articulado sobre grandes proyectos urbanísticos y eventos mediáticos. Con ellos, el gobierno municipal, con el apoyo del autonómico, ha tratado de ocupar una posición favorable en el mercado de las ciudades orientadas estratégicamente al turismo cultural y de entretenimiento. El objetivo de este artículo es realizar una aproximación a la huella que han dejado estas transformaciones en las representaciones que de Valencia se hacen sus ciudadanos. Ofreceremos una panorámica de los elementos básicos que conforman las diferentes percepciones y expectativas sociales sobre la ciudad. La representación que de ella tienen toma un carácter bipolar al combinarse la valoración positiva de esos proyectos con la crítica, al mismo tiempo, al faraonismo que existiría tras ellos. Además, en sus discursos se evidencian las fracturas y facturas que el nuevo modelo urbano deja tras de sí. Primero, existirían fracturas económico-sociales derivadas de un paradigma no pensado para los ciudadanos que acrecientan la desigualdad y la fragmentación social. Del mismo modo, existirían también fracturas simbólico-identitarias al haberse arrasado con la huerta y la barraca, símbolos del tradicional regionalismo valenciano. En segundo lugar, las facturas, presentes y futuras, se hacen evidentes en una fórmula donde se socializan las pérdidas y se privatizan los beneficios. Tanto la bipolaridad que hemos observado en el discurso de los ciudadanos como su análisis sobre esas fracturas y facturas resultan coherentes y coincidentes con el análisis del urbanismo de principios del siglo XXI realizado por diversos teóricos.