Eficacia de la formación docente en diseño universal para el aprendizaje: Una revisión sistemática de literatura (2000-2020)

Al llarg de les darreres dues dècades, el disseny universal per a l’aprenentatge (DUA) s’ha anat configurant com un dels enfocaments més prometedors per orientar l’atenció a la diversitat de l’alumnat. Aquest model, que justifica els seus principis a partir de diferents investigacions sobre neuroaprenentatge, ha estat adoptat per la legislació espanyola en matèria educativa com a marc de referència a fi d’optimitzar la resposta educativa a les diferents maneres d’aprendre dels estudiants per part del professorat. La incorporació dels principis del DUA a la pràctica docent pot resultar complexa si no es té un coneixement adequat dels seus fonaments teòrics i del seu marc de pautes i punts de verificació. En aquest sentit, la formació docent en DUA exercirà un rol fonamental. Cal garantir, doncs, que aquesta formació sobre DUA és efectiva en el desenvolupament de competències docents per a l’atenció a la diversitat. L’objectiu d’aquest treball és explorar l’evidència empírica existent sobre l’eficàcia que ha demostrat tenir la formació docent en matèria de DUA. La metodologia va consistir en una revisió sistemàtica de literatura per conèixer quins tipus d’investigacions basades en intervencions formatives sobre DUA s’han desenvolupat i quins resultats se n’han obtingut. Durant tot el procés es van seguir les orientacions del PRISMA Statement. Dels 507 registres identificats inicialment a diferents bases de dades (ERIC, Scopus, PsycInfo® o ProQuest Central, entre d’altres), 27 van complir els criteris d’elegibilitat i van ser inclosos a la revisió. La síntesi i la discussió de resultats s’enfoca a descriure la informació referida a diferents variables d’interès, com ara el tipus de formació en DUA que es va proporcionar, el context en què es va desenvolupar, els continguts inclosos, el perfil dels docents participants o les troballes obtingudes. Les conclusions apunten que la formació en DUA resulta eficaç per al desenvolupament de la capacitat per incorporar els principis i pautes de l’esmentat marc a la pràctica, així com per al desenvolupament de percepcions positives per part dels docents pel que fa al potencial i els beneficis del DUA.
Over the last two decades, Universal Design for Learning (UDL) has been configured as one of the most promising approaches to guide attention to student diversity. This model, which justifies its principles based on research on neurolearning, has been adopted by Spanish legislation on education as a reference framework to optimize the educational response to the different ways of learning of students. Incorporating UDL principles into teaching practice can be complex if teachers do not have proper knowledge of its theoretical foundations and its framework of guidelines and checkpoints. In this sense, teacher training in UDL play a fundamental role. Therefore, it is necessary to guarantee that such training on UDL is effective in the development of teaching skills for attention to diversity. The objective of this work is to explore the existing empirical evidence on the effectiveness that teacher training in UDL has shown to have. The methodology consisted of a systematic review of literature to find out what kind of research based on educational interventions on UDL has been developed and what results have been obtained. Throughout the process, the guidelines of the PRISMA Statement were followed. Of the 507 records initially identified in different databases (ERIC, Scopus, PsycInfo® or ProQuest Central, among others), 27 met the eligibility criteria and were included in the review. The synthesis and discussion of results focuses on describing the information referring to different variables of interest, such as the type of UDL training that was provided, the context in which it was developed, the contents included, the profile of the participating teachers or the findings. The conclusions point out that training in UDL is effective for the development of the capacity to incorporate the principles and guidelines in practice, as well as for the development of positive perceptions by teachers about the potential and benefits of UDL.
A lo largo de las últimas dos décadas el diseño universal para el aprendizaje (DUA) se ha ido configurando como uno de los enfoques más prometedores para orientar la atención a la diversidad del alumnado. Este modelo, que justifica sus principios a partir de diferentes investigaciones sobre neuroaprendizaje, ha sido adoptado por la legislación española en materia educativa como marco de referencia para optimizar la respuesta educativa a las diferentes formas de aprender de los estudiantes por parte del profesorado. La incorporación de los principios del DUA a la práctica docente puede resultar compleja si no se posee un adecuado conocimiento de sus fundamentos teóricos y de su marco de pautas y puntos de verificación. En este sentido, la formación docente en DUA va a desempeñar un rol fundamental. Resulta preciso garantizar, pues, que dicha formación sobre DUA es efectiva en el desarrollo de competencias docentes para la atención a la diversidad. El objetivo de este trabajo es explorar la evidencia empírica existente sobre la eficacia que ha demostrado tener la formación docente en materia de DUA. La metodología consistió en una revisión sistemática de literatura para conocer qué tipo de investigaciones basadas en intervenciones formativas sobre DUA se han desarrollado y qué resultados se han obtenido. Durante todo el proceso se siguieron las orientaciones del PRISMA Statement. De los 507 registros identificados inicialmente en diferentes bases de datos (ERIC, Scopus, PsycInfo® o ProQuest Central, entre otras), 27 cumplieron los criterios de elegibilidad y fueron incluidos en la revisión. La síntesis y discusión de resultados se enfoca a describir la información referida a diferentes variables de interés, como el tipo de formación en DUA que se proporcionó, el contexto en que se desarrolló, los contenidos incluidos, el perfil de los docentes participantes o los hallazgos obtenidos. Las conclusiones apuntan a que la formación en DUA resulta eficaz para el desarrollo de la capacidad para incorporar los principios y pautas de dicho marco en la práctica, así como para el desarrollo de percepciones positivas por parte de los docentes sobre el potencial y beneficios del DUA.